Dijous, 27 De Abril De 2017
Pl. Homenatge a la Vellesa, 1, Maldà - 25266
Telèfon: 973330045
Fax:

Història

Situació

Foto

El terme de Maldà, municipi de l'Urgell, delimita amb la comarca de les Garrigues i està molt proper pel sud a la Conca de Barberà.
Es troba a la ribera esquerra del riu Corb, que li fa de línia divisòria. Pel nord marca la seva partició amb el terme de Sant Martí de Riucorb.
Té una extensió de 31'62 km2, cosa que el converteix en un dels termes més grans de tota la vall del riu Corb. Per la part meridional és molt accidentat i en les fondalades del rius Maldanell i Corb s’hi troben les millors terres de conreu.
 
La població de Maldà actualment és habitada per uns 270 veïns, quasi  be tota la població es dedica a l’agricultura i la ramaderia.
El Maldanell, afluent del riu Corb, travessa per l’esquerra el terme nord i en direcció est-oest. Quan porta aigua en recull de la conca, formada per les serres que formen la divisòria d’aigües del terme de Passanant, des del poble de Belltall i de la serra del Tallat pel seu sector de ponent.
 
Limita al nord amb Belianes i Sant Martí de Maldà, al sud amb els Omells de na Gaia, l'Espluga Calba i els Omellons, a l’est amb Rocafort de Vallbona, el Vilet, Llorenç de Rocafort i Vallbona de les Monges i l’oest limita amb el terme d'Arbeca.
 
Hi predominen les terres calcàries oligocèniques cobertes d'una capa de marges quaternaris. Alguns turons de la part meridional sobrepassen els
570 m, mentre que els de la part nord-occidental tenen uns 380 m.
Una bona part del terme és coberta de vegetació arbòria, especialment pi blanc, alzines , roures i sotabosc. Les terres de conreu es dediquen al cereal, l’ametller, l’olivera i a la vinya.

Història

Foto

Els primers vestigis són de lèpoca ibèrica i es troben al paratge del Maldanell. Antigament hi havia hagut un poblat i un castell o torre de guaita que estava al cim del turó on avui shi alça lermita de Sant Joan del Maldanell. Prop daquest lloc shi ha trobat moltes restes de gran interès arqueològic e històric.
Hi resten un dolmen, tombes excavades a la roca i mostres de ceràmica. També shan trobat restes romanes, tombes del segle II al paratge de l'Oliva.
Els Cardona, vescomtes d'Osona, foren els primers que senyorejaren el terme i el castell de Maldà. És probable que ells fossin els endegadors i repobladors del lloc vers el 1040, data en la qual feren donacions de béns de Maldà a lesglésia de Sant Vicenç de Cardona, amb motiu de la seva consagració. Aquesta possessió fou confirmada lany 1082 quant els comtes de Barcelona, els germans Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II, amb la comtessa Mafalda donaren a Ramon Folc, vescomte de Cardona, el castell de Maldà, el lloc i el castell del Maldanell. L'any 1273 vengueren les propietats al rei Jaume I, i no fou fins que en els temps de Jaume II aconseguiren de nou els castells de Maldà i Maldanell. Més tard, els béns passaren a mans dels senyors de Ponts. Lany 1585 passà a mans d'Antoni de Frígola i l'any 1667 als Cortada. Lany 1868 heretà la baronia Josep de Càrcer i d'Amat
Hi ha una frase extreta dun llibre de Rafael d'Amat i Cortada que deia que MALDÀ ES EL SENYOR DE LA MARINADA, perquè en aquella zona sempre hi bufa aquest vent.

Fills Il·lustres

 
RAFAEL D'AMAT I DE CORTADA (Barcelona 1746-1818). Fou el baró de Maldà. També va ser escriptor, un viatger infatigable i un excel·lent narrador.
La seva obra més coneguda és Calaix de Sastre.

SANÇ CAPDEVILA I FELIP (Maldà, 1881-1932). Fou mossèn, fill de la casa pairal de Cal Po. Prevere i historiador noucentista de diversos llibres relacionats amb la història de la nostra població i rodalies.

GUILLEM DE BOLADERAS I ROMÀ (Maldà, 1853 - Sitges,1923). Va ser un important terratinent i comerciant de vi i oli. Promotor de la primera Cambra Agrària Oficial de l'Estat espanyol, constituïda lany 1891. Va ser també alcalde de l'Ajuntament de Barcelona.

JOSEP MASSOT I MORERA (Maldà 1853 -1909). Era fill de Cal Capdevila. Durant molts anys i de manera ininterrompuda fou alcalde i regidor de l'Ajuntament de Maldà. Era un important terratinent.

MANUEL GAYA I TOMAS (Maldà, 1849 - Lleida, 1912). Fill de Cal Vallverdú. Fou propietari, advocat, polític i notari.

JOSEP IGLÉSIAS GUIZARD (Barcelona, 1873-1932). Poeta, advocat i propietari, casat amb la filla i pubilla de l'hisendat de Maldà, Josep Massot i Pinyol. La producció literària de Josep M ª Iglésias es forma bàsicament en tres principis: localisme respecte a Maldà i a la comarca, tipisme folklòric de la vida de la Segarra i humorisme innocent.

PAU VIVES I MASSES. Fill de la casa pairal tradicional de Maldà Cal Cabra. Va ser mossèn. Té una plaça dedicada al seu nom.

MANUEL ESQUÉ i MONSENY. Pare claretià, fill de Cal Violí . Va obtenir la Creu de Sant Jordi l'any 2000, en reconeixement a la seva tasca en defensa de la identitat de Catalunya en el vessant cultural.

Cercador

Ajuntament
Totes les administracions

Destacats

Mapa Web